Li agrada fer el ronso
sota els llençols, arrupir-se sota el pes de les mantes.
Estira braços i mans i simplement
deixa passar els minuts, és diumenge. “Gaudeix de l’instant”, es diu. El
silenci que impregna l’habitació s’interromp pel xiuxiueig d’unes veus que,
paret per paret, s’esforcen per passar desapercebudes. S’endevina també el soroll d’una cullera remenant una tassa, el
soroll d’uns coberts a sobre un plat. “Són matiners, de mena” - pensa.
La mandra comença a desprendre’s dels seus ulls mentre aixeca la persiana. L’olor
de cafè recorre els passadissos de casa, i el diari d’avui jau sobre la taula
de la cuina. Es prepararà torrades amb melmelada. De codonyat, de casa els iaios.
El cafè serà descafeïnat; la llet, ben calenta i el suc, de taronja. Acabat d'exprimir, de la terreta.
La llum que l’acompanya és primaveral. És gener.
Plaers de diumenge.