De ment distreta i
creativa, l’Ona s’entretenia mirant les pampallugues del fluorescent d’aquella
habitació d’hotel. Estirada al llit, el temps s’anava consumint.
(Feia
anys que es coneixien, amics en comú. S’atreien).
Ple mes d’agost, la seva pell bruna ressaltava
amb el blanc d’aquells llençols. “I think of you often. Have you forgotten,
the way you looked at me...”. La música no havia deixat de sonar.
(Tampoc
es veien massa. De tant en tant i sense oportunitat d’intercanviar gaires
paraules. L’imaginava. Dolç, atent, somiador. )
Les parets estaven
folrades de paper antic, flors de tons roses i vermells agrupades entre sí formant rombes que
simultàniament es propagaven per aquell petit espai. L’Ona seguia taral·larejant. “May
I ask a question? But take in its sense. Can I...”. L’antiguitat de l’envà assumia els seus
pensaments i tristors, de la mateixa manera que ho feia amb la parella de l’habitació
del costat. Gemecs, punts àlgids, amor: silenci.
(Mirades
que parlaven. Paraules escrites, oblidades. Whatsapps matiners. L’imaginava.)
Absorta en els seus
pensaments no havia parat compte que l’aire condicionat seguia funcionant. Pell
de gallina. Calfreds. La llista d’Spotify
seguia sonant. “Que cabró l'amor, que fa confondre flors i
merda, trobar bellesa en una esquerda. Que cabró l'amor!”.
( Perquè?. Fantasejava. Parava, no podia ser. L’escric . És
impossible . Dolor
. L’escric
. Suspirs . )
La pluja havia
començat a endevinar-se pel vidre que donava a aquell pati interior. El ressó de les gotes caient al terra era
encisador. “Que es
pot follar amb amor i sense. Que no hi ha motor més enganyós que l'esperança:
no va més lluny qui més es cansa.”
(
Por .
Morir de ganes : d’
acariciar-lo , d’ abraçar-lo .
Por . No
podia ser . )
Va
calçar-se les sandàlies. Va sortir a trepitjar la sorra mentre la pluja l’amarava
de dubtes, d’il·lusions, de tristeses.
Mentrestant,
el món preocupat pel paraigües.
