Vacuïtat: qualitat de vacu.

Comptar l’arribada de l’estiu a partir del dia que definitivament  canvies el nòrdic pels llençols. Inventar-te la vida  paral·lela de l’actor secundari durant el transcurs de la pel·lícula on s’explica la vida d’un clar protagonista. Llegir un llibre i imaginar-te quantes vegades l’autor deu haver esborrat aquella frase davant l’ordinador, quants maldecaps li deu haver costat trobar un sinònim a aquella paraula; o quants minuts, hores o inclús dies ha deixat passar entre paràgraf i paràgraf. Caminar entre una multitud, i adonar-te’n que deixes endarrere  50 vides/segon d’interessantíssimes persones que mai tindràs l’oportunitat de conèixer. Escoltar una cançó, i cavil·lar a quants milers de persones els deu fer feliç i al mateix temps a quants milers de persones més els deu entristir. Veure una fotografia i intentar entendre un somriure, una situació, un sentiment. Comptar el temps que dura un trajecte, pel número de cançons que tens temps d’escoltar.

I és que de vegades, només necessitem canviar el punt de vista des del qual ens mirem les coses. Anar més enllà, o no, ja és decisió nostra. Però almenys és interessant recordar que per arribar a ser una persona crítica amb el que t’envolta, cal entendre totes les opcions de les quals disposes, deixant la superficialitat, per una altra estona.